-“Esto tiene que estar listo máximo pasado mañana a primera hora”

-“¿Por qué tanta urgencia? ¿Hay alguna presentación? ¿Una feria, un compromiso…?”

-“Lo necesito y punto”

¡Hala, a correr por correr! No hay nada que me dé más rabia que correr porque sí, porque el cliente va salido de adrenalina y hay que seguirle.

En el otro extremo:

“Para este proyecto no hay prisa, podemos estudiarlo con calma, irlo madurando y trabajarlo a conciencia”

Aquí tenemos el proyecto-chiclé: se mastica, se estira, se estiiiiira, se vuelve a estiraaaaar, se encoge, se vuelve a estirar y nunca se digiere.

Y uno se pregunta: ¿Qué es mejor? ¿Ir con la lengua fuera, conseguir entregar a tiempo, facturar y a otra cosa…?

¿O ver pasar los días, semanas, meses, haciendo propuestas y más propuestas, acumulando horas y costes y viendo que el trabajo saldrá tarde, mal y antirentable?

Me quedo con las prisas.

Gràcies a la crisi, hem perdut de vista a un soci incompetent, hem dit adéu a una treballadora autocomplaent, hem reduit a la meitat les despeses de telèfon, missatgeria i material d’oficina, hem renegociat avantatjosament  la gestió bancària, hem modernitzat i fet més operatiu un programa de gestió, hem redimensionat el tamany i els costos de l’agència a la seva justa mida…

Sense la crisi, no hauriem fet res de tot això. I seguiriem “perdent oli” per tot arreu. Així que, gràcies, Crisi.

Però ja pots marxar perquè ja has fet la feina, OK?

Transcric un post trobat a www.creativossinideas.com:

“La agencia Colenso BBDO, nos trae un claro ejemplo de como el packaging puede cambiar el aspecto de algo de forma radical. El equipo de la agencia se embarco en un proyecto a petición de la ciudad de Auckland, Nueva Zelanda. El reto, educar a las personas y los negocios para que tiren sus residuos a las basuras y no a las calles y conseguir dar un look a la ciudad más bonito y atractivo, al evitar que las bolsas de basura estén a la vista de todos los viandantes.

Pues bien, lo que hicieron no es apartar la basura de la vista de los ciudadanos, sino  ocultarla en un bonito packaging. Unas bolsas verdes con hojas impresas, que al llenarse, dan la sensación de ser unos setos de jardín. De está manera sencilla y simple lograron dar un look más atractivo a las calles de Auckland”.

Un treball històric (1992!) del que ens sentim especialment orgullosos. Un treball que va reunir  3 requisits fonamentals per a l’éxit d’un projecte de comunicació: Pressupost generós, llibertat creativa i briefing clar. Així és com vàrem poder muntar un llibre fantàstic. Primerament, una plèiade de col.laboradors de luxe: el gastrònom i literat Nestor Lujàn, mort fa molts anys, amb qui vam compartir algun whisky en el seu preciós pis de la Diagonal barcelonina; el periodista Ramon Barril, amb qui haviem fet teatre universitari junts; el catedràtic de nutrició Gregorio Varela, que va glossar les excel.lències nutriitives de la llonganissa; el periodista madrileny Lorenzo Díaz, que va esbossar una divertida visió de la llonganissa catalana vista des de la Villa y Corte; l’historiador vigatà Lluís Solà i Sala, que va explicar els origens humils i pagesos de la llonganissa; i el foto-documentalista Francesc Farrès i Malian, que ens va proporcionar unes imatges històriques sensacionals. Entre tots i sota la meva direcció creativa, vam fer un llibre molt maco, instructiu i apassionant, que guardo como oro en paño. Un llibre que, per damunt d’altres consideracions, va ser una magnífica eina de màrketing i relacions públiques. Es va presentar en societat al Círculo Ecuestre de Barcelona i se’n va fer arribar un exemplar a la Casa Real (aprofitant que apareixia en el llibre una foto d’Alfons XII en una visita a Vic). El llibre també va ser una peça clau per a l’apertura de nous mercats europeus per a la Casa Riera Ordeix.

Aquesta és la mena de projectes amb els que nosaltres disfrutem i el client en treu profit. Sens dubte, el nostre treball editorial favorit. I això que no vaig esciure ni una ratlla. Millor dit, una, el títol: “La llonganissa de Vic: del rebost del pagés a la taula del Rei”

Un altre macro-projecte editorial de Boldú Comunicació que resumeixo en xifres: 2 anys de feina; més de 1000 folis redactats, ”resumint” les fites històriques de la companyia; una telegràfica història mundial paral.lela; 224 pàgines dissenyades, maquetades i artfinalitzades, en dues edicions idiomàtiques… I tot això, fet amb poca informació i escassa col.laboració del client. I us preguntareu: “Com una companyia de la magnitud de COPISA, (una top ten de la construcció estatal), confia la seva obra editorial emblemàtica a una petita agència de publicitat de comarques?” Jo encara m’ho estic preguntant.

1 Es incapaz de redactar cuatro líneas para orientar un proyecto, pero disfruta poniendo puntos y comas a todas las propuestas.

2 Lo primero que mira es el coste del trabajo y su rebaja porque considera la comunicación un gasto inevitable, no una oportunidad de progresar.

3 Fracciona el suministro de información en el tiempo, de manera que hay que ir parando y arrancando la realización del trabajo según va llegando la documentación necesaria.

4 Va cambiando de opinión conforme va avanzando el proyecto, por lo que hay que hacer cuatropecientas mil maquetas para que al final se decida.

5 Tiene vista de lince con los más ínfimos errores y miopía severa con los aciertos.

6 Siempre dice “esto lo tengo clarísimo” para, a continuación, cambiar lo que te había dicho una hora antes.

7 Su lema preferido es “el cliente siempre tiene la razón”, excepto cuando él es el proveedor

8 Tiene un sobrino diseñador, una hija que hace webs, un cuñado fotógrafo y un amigo que es impresor.

¡¡Ojo y por el bien de la comunidad de creativos, diseñadores y animales afines!!Si detectáis alguna de estas señales en los primeros contactos con un posible cliente, quitároslo de encima rápidamente. Os proponemos una inmejorable forma: le decís que no estáis especializados en el tipo de trabajo que os pide, pero que conocéis a una agencia fantástica y muy económica que le puede solucionar a la perfección el encargo. Entonces le proporcionáis el teléfono de vuestro competidor más odiado.

Laboratoris Boldú

Indicacions:

Decaïment de la força de vendes

Impotència comercial

Decreixement de comandes

Disfunció clientelar

Flaccidesa de la prospecció

Presentació:

Comprimits de creativitat comercial:

Catàlegs, publicitat, mailings, e-màrqueting, dinamització del canal, animació del punt de venda…

Teràpia completa a www.boldu.com i al 938891643

Noves tecnologies

Genís Piera Sala, veí jubilat de l’Hospitalet de Llobregat, va patir una pèrdua sobtada de memòria i d’orientació, que el va fer allunyar-se fins a 4 kilòmetres del seu domicili. La seva família, en veure que no arribava a l’hora de dinar de sempre, en comptes d’angoixar-se i avisar els mossos, com faria tothom, va trucar a la Creu Roja i va demanar: ”On carai para, el pare?”. “A les pistes de petanca dels Jardins de Can Mantega, al carrer Joan Guell de les Corts”, van rebre com a resposta. I és que, en Genís Piera, com a usuari del servei Simap de la Creu Roja, portava un dispositiu localitzador GPS penjat al cinturó, que permet a la central de Creu Roja tenir-lo localitzable en tot moment. D’aquesta manera l’home, encara que de tant en tant se li’n vagi la bola (i fins i tot el “boliche”), gaudeix de plena autonomia de moviments, i la seva família de la tranquil·litat i la seguretat de tenir-lo localitzable  en tot moment. Un fantàstic servei, la promoció del qual va confiar la Creu Roja a Boldú Comunicació. I que ha permés a Genís Piera proclamar-se campió de petanca del barri. Com podeu sospitar, tota aquesta notícia és una bola, però oi que cola? Client: CREU ROJA CATALUNYA / Treball: Disseny de suports promocionals. 

Publicat per MARI CREU ROIG l L’Hospitalet de Llobregat

Tècniques per donar oxígen als clients

En un moment en què molts clients semblen asfixiats per la reducció de vendes, cal trobar fòrmules per donar-los oxígen. Apart d’extremar les atencions i detalls (sense que calgui arribar als extrems de la foto), una bona forma és el famós B2B (Bussiness To Bussiness) que Boldú Comunicació implementa a través d’una eina que està tenint força éxit: el Newsletter, una publicació (digital i en paper) amb notícies, promocions i informacions d’interès per al client. Una mena de hot line amb la clientela, que la manté informada i ben predisposada a escoltarnos. El client receptor no rep “publicitat” (de la qual n’està una mica saturat), sinò informació interessant, original i diferent (a poder ser amb força dosis d’humor) a la qual es mostra més receptiu, alhora que se sent “mimat” pel seu proveïdor. És un instrument de fàcil implementació, cost assequible i que manté els clients calents, en el bon sentit de la paraula (si és que mai n’ha tingut de dolent…). El Newsletter és… justament el que esteu llegint en aquests moments.Clients diversos: CARRÉ FURNITURE, CEM ILUMINACIÓN, BIOCOP / Treball: Disseny i edició de Newsletter

Publicat per JAMES BITUBÍ l Denver - Culurat

Estratègies en temps de crisi 

Aprofitant el conegut efecte AXE d’atracció irresistible que també tenen els diners sobre el gènere humà, una astuta empresa de comunicació i màrqueting de Vic, Boldú Comunicació, ha ideat una acció d’animació del punt de venda molt enginyosa. Sota l’eslogan “Beneficis nets”, certament adient per a una marca de maquinària de bugaderia industrial, Boldú ha generat una imatge que deixa “penjats” els visitants dels establiments distribuïdors: bitllets penjant d’un fil, com si fossin roba estesa. El primer objectiu del projecte, cridar l’atenció dels potencials clients, es va assolir a l’acte. El segon, tenir notorietat de marca als punts de venda, també. El tercer, interessar i motivar al públic envers la promoció, també. Client: PRIMER / Acció: Disseny i producció elements promocionals de punt de venda

Publicat per PHIL DESTENDRE l Bugadapest