El Blog de Boldú Comunicació
(Diari d’un creatiu furtiu) .
De la insoportable levedad de la publicitat, el màrqueting, el disseny i aquesta nostra professió hedonisto-massoquista.
Dels briefings, timings, brandings, merchandisings i altres ings.
Del dolorós plaer de parir.
De la gran papelera donde reposan en paz las mejores ideas.
Dels clients, príncipes azules que a menudo mudan de color, generalmente a marrón.
De la meva vida sense miracles.
Etc., etc., etc….
Crisis? What crisis?
John Shortview, propietari d’un restaurant al peu d’una carretera perduda pels voltants del desert d’Arizona, es desesperava per la manca de clientela. El seu fill Rick, que no havia anat a ESADE però que era molt llest, li va proposar: “Pare, hem d’animar el local: posem-hi un rètol ben gran , i a les nits il-luminem-lo amb neó; posem música a tota canya que puguin sentir els camioners des de la carretera; donem de tant en tant alguna consumició gratuita als bons clients; inventem-nos nous plats i begudes; canviem la decoració; posem una pantalla gegant perquè els clients puguin veure els partits de la NBA; contractem els caps de setmana un grup country…”
En John va pensar que el seu fill s’havia tornat una mica boig, però com que ja no savia què fer i disposava d’uns estalvis, va decidir fer-li cas i va posar en marxa totes les seves propostes, i alguna més de collita pròpia. Resultat: al cap d’un parell de mesos, el rètol, la música, les consumicions gratuites i el boca-orella van omplir de clients el local, amb el consegüent engreixament del calaix… En John era un home feliç.
Però heus aquí que va sobrevenir al pais una forta crisi econòmica, per culpa d’alguns financers barruts i irresponsables. I els clients i passa-volants del restaurant, sense deixar d’anar-hi, van reduir considerablement les seves visites i consumicions, amb el corresponent efecte negatiu al calaix. En John, alarmat i sense el seu fill al costat (que havia marxat per muntar una cadena de frigorífics en franquícia a Groenlandia), va pensar: “Si seguim gastant en rètols, decoració, consumicions gratuites i tota la pesca, ens quedarem sense ni un dólar”. Així que va decidir eliminar totes les mesures que, en el seu moment, havien reflotat el negoci. Resultat: al cap d’un parell de mesos, la clientela es va reduir d’una manera tan fulminant, que no va haver-hi altre remei que tancar la barraca.
SI VOLEM INVERTIR LA CRISI, INVERTIM CONTRA LA CRISI.