“No pretenguem que les coses canviin si sempre fem el mateix. La crisi és la millor benedicció que pot succeir-li a persones i paisos, perquè la crisi porta progressos. La creativitat neix de l’angoixa com el dia neix de la fosca nit… És a les crisis quan neix l’inventiva, els descobriments i les grans estratègies. Qui supera la crisi, se supera a si mateix sense quedar superat. Qui atribueix a la crisi els seus fracassos i penúries, violenta el seu propi talent i mostra més respecte pels problemes que per les solucions. La veritable crisi és la de la incompetència.(…),la mandra per trobar sortides i solucions… la tragèdia de no voler lluitar per superar-la.”
Albert Einstein
Nosaltres brindem per aquesta genial reflexió del científic. I ho fem amb un excel·lent Priorat anomenat LO, per al qual hem desenvolupat tot el projecte d’identitat visual, imatge de producte i packaging. A la teva salut, Einstein i a la de tots el qui no es deixen arronsar per la crisi.
———————–
Crisis? What crisis?
John Shortview, propietari d’un restaurant al peu d’una carretera perduda pels voltants del desert d’Arizona, es desesperava per la manca de clientela. El seu fill Rick, que no havia anat a ESADE però que era molt llest, li va proposar: “Pare, hem d’animar el local: posem-hi un rètol ben gran , i a les nits il-luminem-lo amb neó; posem música a tota canya que puguin sentir els camioners des de la carretera; donem de tant en tant alguna consumició gratuita als bons clients; inventem-nos nous plats i begudes; canviem la decoració; posem una pantalla gegant perquè els clients puguin veure els partits de la NBA; contractem els caps de setmana un grup country…”
En John va pensar que el seu fill s’havia tornat una mica boig, però com que ja no savia què fer i disposava d’uns estalvis, va decidir fer-li cas i va posar en marxa totes les seves propostes, i alguna més de collita pròpia. Resultat: al cap d’un parell de mesos, el rètol, la música, les consumicions gratuites i el boca-orella van omplir de clients el local, amb el consegüent engreixament del calaix… En John era un home feliç.
Però heus aquí que va sobrevenir al pais una forta crisi econòmica, per culpa d’alguns financers barruts i irresponsables. I els clients i passa-volants del restaurant, sense deixar d’anar-hi, van reduir considerablement les seves visites i consumicions, amb el corresponent efecte negatiu al calaix. En John, alarmat i sense el seu fill al costat (que havia marxat per muntar una cadena de frigorífics en franquícia a Groenlandia), va pensar: “Si seguim gastant en rètols, decoració, consumicions gratuites i tota la pesca, ens quedarem sense ni un dólar”. Així que va decidir eliminar totes les mesures que, en el seu moment, havien reflotat el negoci. Resultat: al cap d’un parell de mesos, la clientela es va reduir d’una manera tan fulminant, que no va haver-hi altre remei que tancar la barraca.
SI VOLEM INVERTIR LA CRISI, INVERTIM CONTRA LA CRISI.